“Per l’autogovern de Catalunya ens hem d’emmirallar en Israel”
El professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona Xavier Torrens assegura que primer s’han de construir les institucions i la societat civil
El professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens, ha afirmat avui que si “Catalunya vol l’autogovern, s’hauria d’emmirallar en Israel”, ja que, segons ell, “abans de donar el pas definitiu per tenir un estat propi a Israel van consolidar les institucions i la societat civil”.
En aquest sentit, Torrens ha manifestat que “això és un exemple a seguir”, alhora que ha criticat que “la societat civil palestina primer volia l’estat, abans de les institucions i la societat civil”. Per això ha defensat que “primer s’ha de fer un procés de construcció d'aquestes dues realitats abans d’apostar per un estat propi”.
Així ho ha assenyalat en la presentació del llibre “Israel, siglo XXI” (UNED), coordinat per Jacqueline Tobiass iAlfredo Hidalgo Lavié on han participat diversos autors. A l'acte hi ha assistit la professora de Llengua i Literatura Hebrea de la Universitat de Barcelona, Anna Bejarano, el professor de Dret a la Universitat de Barcelona, Xavier Boltaina, i els mateixos Torrens i Tobias.
“Israel és una democràcia”
Torrens ha afirmat amb contundència que Israel sí és una democràcia, i s’ha mostrat comprensiu amb la gent que no té una bona imatge de l’Estat israelià, ja que ha assegurat que la culpa la tenen els mitjans d’informació, "que no proporcionen informació objectiva".
Torrens ha rebatut també els tòpics que hi ha contra Israel. En primer lloc ha mencionat aquell que assegura que l’existència de l’estat d’Israel no té legitimitat democràtica, i ha explicat que precisament Israel va tenir la legitimitat de la ONU des del primer moment.
Torrens s’ha referit també als que critiquen que Israel ocupa territoris palestins. En aquest sentit, el professor de ciència política ha assenyalat que “tots els estats tenen un comportament dins del seu propi Estat, i un altre diferent fora del seu Estat. És com si algú critiqués el que va fer Anglaterra amb Gibraltar”.
En últim lloc, ha mencionat el tòpic que diu que Isarel no pot ser alhora un estat jueu i democràtic. Torrens ha criticat que “si es diu això es perquè no es té bagatge cultural. La gent confon el concepte jueu i el concepte religiós jueu”.
L’estat del benestar israelià
Per la seva part, el professor Boltaina ha tractat el tema de l’estat del benestar a Israel, explicant que té dos aspectes molt importants: l’educació i la sanitat. “Israel té una de les economies més fortes”, ha afirmat Boltaina.
El professor de Dret ha assenyalat que “aquestes dues potes no són perfectes a Israel. Hi ha una preocupació per part del banc d’Israel sobre la crisi que pot haver d’aquí uns anys en aquests dos sector, ja que són fonamentals pel creixement econòmic”.
En aquest sentit, ha dit que “quan la societat és forta econòmicament, amb una bona educació que fomenti el debat intel•lectual, i la ciutadania té protecció social, aqueta és una societat poc donada a iniciar conflictes bèl•lics, i menys enquistada en els conflictes bèl•lics presents o passats”.
Boltaina ha mencionat també que “la taxa d’atur a Israel és del 4-5%” i s’ha mostrat també molt crític amb els mitjans de comunicació que “no expliquen la vertadera situació d’Israel”.
La literatura israeliana
La professora Bejarano ha afirmat que “si Israel té una faceta de normalitat és la seva literatura, que dóna molt bona imatge a l’estranger tot i que, segons ella, aquest grup d’escriptors “no representen bé la societat israeliana, perquè la majoria pertanyen a una part de la societat que no és religiosa, que abans era molt d’esquerres, però des de l’any 2000 s’han cansat”. // Nerea Rodríguez
En aquest sentit, Torrens ha manifestat que “això és un exemple a seguir”, alhora que ha criticat que “la societat civil palestina primer volia l’estat, abans de les institucions i la societat civil”. Per això ha defensat que “primer s’ha de fer un procés de construcció d'aquestes dues realitats abans d’apostar per un estat propi”.
Així ho ha assenyalat en la presentació del llibre “Israel, siglo XXI” (UNED), coordinat per Jacqueline Tobiass iAlfredo Hidalgo Lavié on han participat diversos autors. A l'acte hi ha assistit la professora de Llengua i Literatura Hebrea de la Universitat de Barcelona, Anna Bejarano, el professor de Dret a la Universitat de Barcelona, Xavier Boltaina, i els mateixos Torrens i Tobias.
“Israel és una democràcia”
Torrens ha afirmat amb contundència que Israel sí és una democràcia, i s’ha mostrat comprensiu amb la gent que no té una bona imatge de l’Estat israelià, ja que ha assegurat que la culpa la tenen els mitjans d’informació, "que no proporcionen informació objectiva".
Torrens ha rebatut també els tòpics que hi ha contra Israel. En primer lloc ha mencionat aquell que assegura que l’existència de l’estat d’Israel no té legitimitat democràtica, i ha explicat que precisament Israel va tenir la legitimitat de la ONU des del primer moment.
Torrens s’ha referit també als que critiquen que Israel ocupa territoris palestins. En aquest sentit, el professor de ciència política ha assenyalat que “tots els estats tenen un comportament dins del seu propi Estat, i un altre diferent fora del seu Estat. És com si algú critiqués el que va fer Anglaterra amb Gibraltar”.
En últim lloc, ha mencionat el tòpic que diu que Isarel no pot ser alhora un estat jueu i democràtic. Torrens ha criticat que “si es diu això es perquè no es té bagatge cultural. La gent confon el concepte jueu i el concepte religiós jueu”.
L’estat del benestar israelià
Per la seva part, el professor Boltaina ha tractat el tema de l’estat del benestar a Israel, explicant que té dos aspectes molt importants: l’educació i la sanitat. “Israel té una de les economies més fortes”, ha afirmat Boltaina.
El professor de Dret ha assenyalat que “aquestes dues potes no són perfectes a Israel. Hi ha una preocupació per part del banc d’Israel sobre la crisi que pot haver d’aquí uns anys en aquests dos sector, ja que són fonamentals pel creixement econòmic”.
En aquest sentit, ha dit que “quan la societat és forta econòmicament, amb una bona educació que fomenti el debat intel•lectual, i la ciutadania té protecció social, aqueta és una societat poc donada a iniciar conflictes bèl•lics, i menys enquistada en els conflictes bèl•lics presents o passats”.
Boltaina ha mencionat també que “la taxa d’atur a Israel és del 4-5%” i s’ha mostrat també molt crític amb els mitjans de comunicació que “no expliquen la vertadera situació d’Israel”.
La literatura israeliana
La professora Bejarano ha afirmat que “si Israel té una faceta de normalitat és la seva literatura, que dóna molt bona imatge a l’estranger tot i que, segons ella, aquest grup d’escriptors “no representen bé la societat israeliana, perquè la majoria pertanyen a una part de la societat que no és religiosa, que abans era molt d’esquerres, però des de l’any 2000 s’han cansat”. // Nerea Rodríguez
Hola, bon dia.
ResponderEliminarEstic interessat a aprendre hebreu modern a Mallorca. Que em podeu donar una adreça electrònica per a posar-me en contacte amb vosaltres per si en coneixeu cap?
Moltes gràcies!