Instituto de Relaciones Culturales Baleares - Israel
lunes, 16 de noviembre de 2015
jueves, 30 de abril de 2015
Presentación del libro de Miquel Segura Aguiló 'Les cendres del rabí', 20 de abril de 2015
![]() |
| Con el Rabino Joseph Wallis |
![]() |
| Con el Alcalde de Palma, Mateo Isern |
![]() |
| Con Miquel Segura Aguiló |
martes, 27 de noviembre de 2012
Artículo publicado en el Diario de Mallorca, 26 de noviembre de 2012
Artículo de Jacqueline Tobiass, Presidenta del Instituto de Relaciones Culturales Baleares-Israel, publicado en el Diario de Mallorca el pasado lunes 26 de noviembre de 2012.
jueves, 17 de mayo de 2012
Reseña de la presentación del libro; 'Israel, siglo XXI'
En aquest sentit, Torrens ha manifestat que “això és un exemple a seguir”, alhora que ha criticat que “la societat civil palestina primer volia l’estat, abans de les institucions i la societat civil”. Per això ha defensat que “primer s’ha de fer un procés de construcció d'aquestes dues realitats abans d’apostar per un estat propi”.
Així ho ha assenyalat en la presentació del llibre “Israel, siglo XXI” (UNED), coordinat per Jacqueline Tobiass iAlfredo Hidalgo Lavié on han participat diversos autors. A l'acte hi ha assistit la professora de Llengua i Literatura Hebrea de la Universitat de Barcelona, Anna Bejarano, el professor de Dret a la Universitat de Barcelona, Xavier Boltaina, i els mateixos Torrens i Tobias.
“Israel és una democràcia”
Torrens ha afirmat amb contundència que Israel sí és una democràcia, i s’ha mostrat comprensiu amb la gent que no té una bona imatge de l’Estat israelià, ja que ha assegurat que la culpa la tenen els mitjans d’informació, "que no proporcionen informació objectiva".
Torrens ha rebatut també els tòpics que hi ha contra Israel. En primer lloc ha mencionat aquell que assegura que l’existència de l’estat d’Israel no té legitimitat democràtica, i ha explicat que precisament Israel va tenir la legitimitat de la ONU des del primer moment.
Torrens s’ha referit també als que critiquen que Israel ocupa territoris palestins. En aquest sentit, el professor de ciència política ha assenyalat que “tots els estats tenen un comportament dins del seu propi Estat, i un altre diferent fora del seu Estat. És com si algú critiqués el que va fer Anglaterra amb Gibraltar”.
En últim lloc, ha mencionat el tòpic que diu que Isarel no pot ser alhora un estat jueu i democràtic. Torrens ha criticat que “si es diu això es perquè no es té bagatge cultural. La gent confon el concepte jueu i el concepte religiós jueu”.
L’estat del benestar israelià
Per la seva part, el professor Boltaina ha tractat el tema de l’estat del benestar a Israel, explicant que té dos aspectes molt importants: l’educació i la sanitat. “Israel té una de les economies més fortes”, ha afirmat Boltaina.
El professor de Dret ha assenyalat que “aquestes dues potes no són perfectes a Israel. Hi ha una preocupació per part del banc d’Israel sobre la crisi que pot haver d’aquí uns anys en aquests dos sector, ja que són fonamentals pel creixement econòmic”.
En aquest sentit, ha dit que “quan la societat és forta econòmicament, amb una bona educació que fomenti el debat intel•lectual, i la ciutadania té protecció social, aqueta és una societat poc donada a iniciar conflictes bèl•lics, i menys enquistada en els conflictes bèl•lics presents o passats”.
Boltaina ha mencionat també que “la taxa d’atur a Israel és del 4-5%” i s’ha mostrat també molt crític amb els mitjans de comunicació que “no expliquen la vertadera situació d’Israel”.
La literatura israeliana
La professora Bejarano ha afirmat que “si Israel té una faceta de normalitat és la seva literatura, que dóna molt bona imatge a l’estranger tot i que, segons ella, aquest grup d’escriptors “no representen bé la societat israeliana, perquè la majoria pertanyen a una part de la societat que no és religiosa, que abans era molt d’esquerres, però des de l’any 2000 s’han cansat”. // Nerea Rodríguez
lunes, 14 de mayo de 2012
sábado, 4 de febrero de 2012
La obra Israel, siglo XXI. Tradición y vanguardia se presenta a los lectores en un contexto histórico de celebración para España e Israel
domingo, 15 de enero de 2012
LISTA DE LOS PUNTOS DE VENTA DEL LIBRO: ISRAEL, SIGLO XXI. TRADICIÓN Y VANGUARDIA
Grandes cadenas (territorio nacional)
• El Corte Inglés (en Palma, Barcelona, Madrid, Vigo…)
• Casa del Libro
• Amazon
• Troa
Barcelona
• Alibri
• Altair
• Laie
• Puvill
• La Central
Palma
• Embat
• Jaume de Montso
Librerías independientes en
• Madrid
• Zaragoza
• Sevilla
• Logroño
• Gijón
• Valencia
• …
Los libreros son más partidarios de pedir ejemplares cuando se lo solicitan, que de tenerlos en stock por cuestiones de espacio. No obstante, también es habitual que si varias personas acuden pidiendo el mismo libro, el librero decida tener stock. los libreros son más partidarios de pedir ejemplares cuando se lo solicitan, que de tenerlos en stock por cuestiones de espacio. No obstante, también es habitual que si varias personas acuden pidiendo el mismo libro, el librero decida tener stock.
No dejéis de pedirlos, gracias
lunes, 12 de diciembre de 2011
'Israel Siglo XXI, Tradición y Vanguardia' - Presentación del libro
sábado, 10 de diciembre de 2011
Presentación del libro 'Pensadores judíos. De Filón de Alejandría a Walter Benjamin''
la UNED. Es autor de Martin Buber (1984), En torno al Superhombre. Nietzsche y la crisis de la modernidad (1989), Metamorfosis y confines de la individualidad (1995), La historia de la filosofía como hermenéutica (1998), Teoría del conocimiento (2001), El nihilismo: Perspectivas sobre la historia espiritual de Europa (2004) y Nietzsche: la experiencia dionisíaca del mundo (2005), entre otras muchas obras.
martes, 5 de abril de 2011
BIOGRAFIA RESUMIDA DE MIQUEL SEGURA AGUILÓ
Nací en sa Pobla (isla de Mallorca) enenero de 1945, dos días después de laliberación de Auswitch. Perteneciente auna familia de joyeros tradicionales,todos ellos“xuetes”,o sea,descendientes de judíos conversosmallorquines,aunqueestacircunstancia entonces se ocultabacomo un estigma.Como explico en mi último libro, desdeque tuve uso de razón tuve la certezade pertenecer a una minoría. Mispadres eran mayores –nací a los 18años de su matrimonio- y por ello mecuidaron con un celo exagerado. Teníala sensación de que la familia era unreducto cerrado que me protegería de“los de fuera”. Mi familia –abuelos, tíos,primos- era entonces una endogamiaen estado puro.
Aprendí mis primeras letras en uncolegio diminuto, propiedad de un xueta que, por razones de supervivencia,ocupaba un puesto local en el sindicalismo del régimen franquista. Esta escuela fuetambién un reducto, aunque fue en la misma donde tuve que escuchar los primerosinsultos.
Mis padres, en su deseo de darme una mejor formación, me matricularon comointerno en un colegio privado dirigido por frailes salesianos, pero nunca me sentíbien allí. De hecho lo dejé antes de terminar el curso de bachillerato. No soportabalos insultos de mis compañeros, instigados por un paisano mío.
Debido a la edad de mis padres no quise ir a la universidad y me inicié en elnegocio de joyería familiar, que todavía existe regentado por mi esposa y mi hija.Sobre los 30 años me di cuenta de que había equivocado mi camino –siempre fuiconsiderado un intelectual en ciernes- y di un cambio radical a mi vida. Me inicié enel periodismo desde puestos de absoluta modestia, como eran los de corresponsal local.
En 1981 di el salto hacia la prensa capitalina. En el periódico “El Día” inicié unasección dedicada al campo –mi pueblo era y es fundamentalmente agrícola- queobtuvo un gran éxito. Anteriormente, en 1980, había publicado mi primer libro, unpoemario escrito en catalán –mi lengua materna- y titulado “A tall de mossegada”.(Intraducible)
Mi éxito como reportero, unido a actividades relacionadas con el negocio familiar,que nunca abandoné, me acercó al mundo de la política regional. Tras dirigir un“Confidencial” pasé a colaborar en el Gabinete de Presidencia del Gobierno de laComunidad Autónoma como asesor de Comunicación y redactor de discursos parael presidente. De manera simultánea y durante 26 años fui presidente del Gremiode Joyeros y Relojeros de Baleares.
En 1989, y sin abandonar mi trabajo como asesor, pasé al periódico “Ultima Hora”,el de mayor tiraje y circulación de las islas, donde actualmente sigo comoresponsable de una columna de opinión diaria.
Fue mi trabajo en los medios el que me permitió desarrollar la gran pasión de mivida: el estudio y la profundización de mi identidad judía. En 1986 tuve mi primercontacto con Israel a través del primer embajador de aquel país en España, SamuelHaddas. Con él hablé de la cuestión xueta y de futuros trabajos de colaboración.
Paralelamente al avance de mi carrera periodística se iba produciendo mi paulatinaasunción de mi identidad primero conversa y después judía. En 1992, en ocasión dela celebración del 500 aniversario de la expulsión de los judíos de España, publiquémi primer artículo sobre el tema. Desde entonces he publicado cientos en diversaspublicaciones
En dicha fecha empecé a escribir un libro que titulé “Memoria xueta” (en catalán).Mi pretensión era la de dar a conocer las vejaciones y humillaciones que sufrieronlos xuetas de mi generación y anteriores. Seis meses antes de su publicación, y araíz de un programa radiofónico sobre el tema, se desató una enorme polémica conlas autoridades eclesiásticas, en especial con el cura de mi pueblo. Durante cuatromeses se publicaron cientos de cartas y artículos. El cura me acusaba de reverdecerviejos odios y llegó al extremo de repartir unos panfletos en la Misa en los que severtían calumnias contra mi familia. El tema, dado mis vínculos con la presidenciadel gobierno, se politizó y durante unos meses tuve que vivir con vigilancia policial.La polémica tuvo eco en el diario “El País” (el primero de España) y en TelevisiónEspañola
En julio de 1994 se publicó “Memoria xueta” en medio de una gran expectación. Lopresentó Yaakov Cohen, entonces embajador de Israel en España. En su visita aMallorca visitó al Obispo y le apercibió de que “nunca más uno de los nuestros seaobjetos de malos tratos desde el púlpito”. Aquel libro marcó un antes y un despuésen el tratamiento de la cuestión xueta en Mallorca.
He sido entrevistado por decenas de periodistas de todo el mundo y he participado
en muchos programas de televisión. Desde 2003 estoy en contacto con una
organización israelí llamada “Shavei” que se ocupa del “Retorno” de xuetes yanussim. Hemos celebrado seminarios en casi toda España. Al principio me sentímuy arropado por ellos pero ahora dudo de que estemos en la dirección correcta.En enero de 2007 organicé una entrevista entre el Gran Rabino de Jerusalem y elpresidente del gobierno regional de Baleares, Jaume Matas, quien fue invitado avisitar Israel.
He sido director del “Institut Ramon Llull” en Baleares (organización encargada dela promoción del catalán en el exterior de nuestro ámbito lingüístico)En julio de2007, como consecuencia del pacto de todos los partidos contra el PP, fui cesado enmi cargo de Coordinador General del “Institut d’Estudis Baleàrics”
He presentado la cuestión xueta en diversos seminarios internacionales, porejemplo en Oporto (Portugal) y en Sarajevo (Bosnia). Pertenezco a dosasociaciones mallorquinas dedicadas ambas a la recuperación del legado judío de laisla.
BIBLIOGRAFíA
Poes ía
* A tall de mossegada. 1980
Reportajes
* Possessions de Mallorca I (Edicions Roig I Montserrat 1983)
* Possessions de Mallorca II (Edicions Roig I Montserrat 1986)
* Possessions de Mallorca III (Edicions el Teix 1991)
* Possessions de Mallorca IV (Les edicions de Bitzoc 1993)
* Paraules i coses de for a vila(Edicions de Bitzoc 1994)
sábado, 29 de noviembre de 2008
PUBLICACIONES
Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, Editor
Incluye ponencias en Catalan, Castellano e Ingles
SOBRE JUEUS I CONVERSOS DE LES BALEARS, és el títol d'un recull de treballs d'investigació històrica presentats per diversos especialistes a les Jornades sobre Jueus i conversos de les Balears a l'època del descobriment d'Amèrica. Organitzades per l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, els dies 12 i 13 de maig de 1992 a Palma, la seva edició avui té un doble interès. Per una banda, estimular aquests tipus d'estudis i , per altra, donar a conèixer als mallorquins, menorquins i eivissencs una part trascendental de la nostra història, d'un passat mil·lenari que ens situa -tan si volem com si no volem- dins el bressol de ls civiltzació més antiga d'Europa.
Els lectors d'aquest llibre podran gaudir de temàtiques tan suggestives com la del paper del jueus de Mallorca durant el segle XIII (Ricard Soto); l'assalt al Call de Ciutat del 1392(Josep F.Bonet); la cultura del ghetto mallorquí (Gabriel Llompart), entre altres.
Tot plegat, es presentà a unes jornades que foren presidides pels doctors Bartomeu Barceló i Pons i Sebastià Trias Mercant, amb una intervenció de cloenda a càrrec de l'escriptor Baltasar Porcel. En total es donaren a conèixer set comunicacions, la majoria relacionades amb els jueus de les Balears, encara que la Inquisició de Mallorca fou trancada per l'historiador Mateu Colom i Palmer.
La Guía judía de Mallorca, que tengo el honor de presentar, nos documenta paso a paso la evolución de la presencia judía ennuestra isla. Su autor, el Dr. J. F. López Bonet, ha hecho un esfuerzo por unir al rigor de sus informaciones históricas, el empeño por acercarnos a aquel medio urbano, con sus calles, plazas y centros de culto, en el que se esenvolvieron los judíos. El resultado de todo ello es una obra solvente y ágil, que sin duda atraerá al lector, y que en el futuro resultará muy difícil superar.
(Del prólogo de Pau Cateura Bennasser)
Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, Editor
Tras 20 años de la creación del Instituto de Relaciones Culturales Baleares Israel, tenemos el placer de ofrecer esta Memoria que recoge las actividades que hemos llevado a cabo.
Esta asociación se creó poco tiempo después del establecimiento de las Relaciones Diplomáticas entre España e Israel, por un pequeño grupo de personas de ascendencia judía que pensaron con acierto que lo importante a partir de allí era difundir la cultura judía para mayor comprensión y entendimiento entre ambos pueblos. (De la presentación de Jacqueline Tobiass).
SEGELL 2EDITORIAL
Una revista d'història i cultura jueva per al segon mil·lenni
Lleonard Muntaner i Mariano
ESTUDIS
Un document de 1312 sobre un problema de «contaminació» provocat per dos seders jueus de Mallorca. Joan Carles Sastre Barceló * El cal·lígraf Romeu des Poal i l'avalot del Call de Mallorca de 1340. Dr. Gabriel Llompart Moragues C.R. * Aspectes de la convivència de les «tres cultures» a la Península Ibèrica. Eugen Heinen * Una altra marginació dels xuetes. Josep Segura i Salado * Xueta: l'ambivalència d'un mot. Rosa Planas i Ferrer * Miquel Fortesa i la identitat xueta. Maria Antònia Segura Bonnín * L'aventura frustrada d'uns xuetes a Israel. Francesc Riera i Montserrat * Visió personal, intransferible, del món jueu i dels xuetes. Antoni Serra
FONTS DOCUMENTALS
Alguns documents inèdits sobre jueus i conversos de Mallorca (1387-1516). Ramon Rosselló Vaquer * Dos glossats antixuetes del segle XIX. Francesc Riera i Montserrat * El polèmic bateig d'un sefardita a Muro (Mallorca) durant la II República Espanyola Ramon Rosselló Vaquer
MEMÒRIA PERSONAL * DEBATS
La meva memòria xueta. Conxa Forteza * Els xuetes: la pervivència d'una identitat.Taula rodona enregistrada a la seu d'Arca. Llegat Jueu
ACTIVITATS LLEGAT JUEU 2001-2005
Memòria de les activitats d'Arca. Llegat Jueu 2001-2005
NOTES DE LECTURA
Recensions i publicacions rebudes
EDITORIAL
En agraiment a la bona acollida de Segell. Lleonard Muntaner i Mariano.
ESTUDIS
L'aljama de Mallorca: organització i cultura. Rosa Planas i Ferrer * Tres testaments jueus entre Mallorca i el nord d'Àfrica (segle XIV). Dr. Gabriel Llompart Moragues C.R. * Els xuetes i la desfeta del segle XVII: els efectes sobre el comerç exterior de Mallorca. Dr. Andreu Bibiloni * Jaume Valls i Segura (Alcúdia 1879-Palma 1937). Polític i maçó. Dr. Francesc Sanllorente * Creativitat literària des escriptors jueus (i xuetes). Antoni Serra i * Per posar fi d'una vegada a la paraula Shoah. Henri Meschonnic. Traducció: Yael Langella i Arnau Pons * Abans de l'alba. Bachmann i Celan. L'amor cortès enfront de l'extermini nazi. Arnau Pons * Els jueus de la Unió Europea. Jordi Gendra
FONTS DOCUMENTALS
Una sentència jueva a la Mallorca del segle xiv. Pep Barceló Adrover * Capítols del sisè del vi dels jueus (1415-1423) i altres notícies dels segles xiv i xv. Ramon Rosselló Vaquer * Conhortament a les tribulacions d'Israel de Samuel Usque (Quatre fragments). Traducció i presentació: Gabriel de la S. T. Sampol * Els xuetes i alguns noticiaris mallorquins del segle XVIII. Ramon Rosselló * El terràtremol de Palestina de l'any 1927. Testimoni d'una religiosa mallorquina. Jordi Vidal Reynés * Les lleis antisemites de Pétain, mariscal de França. Maties Tugores i Garau.
MEMÒRIA PERSONAL
Miquel Forteza Pinya (1888-1969). Perfil humà d'un enginyer humanista. Dr. Miquel Àngel Llauger Llull * Xuetes. El final d'una fòbia absurda. Bartomeu Vidal Miguel.
CIUTATS DEL JUDAISME
Viena. Rosa Planas. Itinerari i fotografies: Rafel Cañellas i Maria C. Planas.
LA VEU DELS LECTORS
L'emigració dels xuetons a Israel. Nissan ben Avraham.
ACTIVITATS
Memòria de les activitats culturals d'Arca. Llegat Jueu. Octubre 2005 / juny 2006 * Memòria de les activitats organitzades per l'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel * Activitats culturals d'altres institucions
ARTS PLÀSTIQUES * CINEMA
Maria Lluïsa Aguiló: el vel de les paraules. Cristòfol Vidal Vidal * Eva Choung-Fux i la memòria dels supervivents. Juan Luis Calbarro * Exposició Jaume Pinya. Josep M. Pomar Reynés * Oh, Israel! José Aranda. Juan Luis Calbarro * Munich: la inútil passió de la venjança. Dr. Gabriel Genovart.
NOTES DE LECTURA
Recensions i publicacions rebudes












